Roig Capitol 1

La polç radiocativa cremava els meus ulls... Odiava el torn per la ciutat cementeri del nord... Parets roïdes, edificis derruïts, vehicles sense forma... Cadavers... Òxid més radioactivitat... Planeta Roig. Tenia 20 anys, la mitat de la meva esperança de vida a pessar dels avanços tecnològics... Maleïts ancestres!
[...]

Una pluma és va separar del seu antic cos, putrefacte i descompost, planejant per sobre d'antics edificis d'una societat autodestructiva i decadent. Recorts d'un passat de benestar. Va seguir planetjant durant setmanes, oxidant-se per la corrisiva i radioactiva atmosferà fins Adquirir un color rojenc... Un color sang. Finalment és va aposentar breument en la conca del ull d'un crani al llit d'un antic hospital, la habitació del qual és trobava mig derruïda, fins que de nou va emprendre el vol, passant per davant d'un ull... Viu! Un ull la cornea del qual estava cremada per la radioactivitat i l'òxid... Un ull jove, angustiat, que denotava desesperació i ràbia reprimida... Un ull amb una llarga història per contar...
[...]

De nou em trobava davant d'un d'ells... un dels ancestres decadents. A pesar de ser un munt d'ossos a sobre d'un llit l'odiava. l'odiava a mort. El vaig observar be. Es trobavem a el que antany seria una habitació d'un hospital, derruït ja pel pas del temps i la violència de la Gran Guerra... La Gran Guerra... Massa jove per haver-la viscut... Massa major per pagar les conseqüències. Conseqüències... A cas no pensaven amb elles?... Maleïts ancestres!
Al centre de la habitació és trobava un llit, o el que antigament seria un llit, amb un pal de ferro al costat d'un color rojenc propi del metal oxidat, i unes caixes de plastic i cristall al voltant d'aquest... Tecnologia prehistòrica... A sobre del llit és trobava, ell o ella, és a dir, els ossos d'ell o d'ella, tan desgastats que era qüasi imposible diferenciar el genere... El causant de tot açó... Quan es provoca un infern de tals magnituts no hi han inocents... Soles culpables... Jo ja ho he perdut tot... L'he perdut a ella...
[...]

Vigilància a canvi de menjar... No es mal tracte... Però és aburrit... Se'm cansen els tentacles al meu torn. Un pardal así, un Grimn allà i els meus amics en el centre de la ciutat. No sembla que en hi hasca ningú a la zona, però no és la primera vegada que em sorprenen. Errar és humà, no? Encara que crec que ja no se'ns pot aplicar a la nostra espècie (jajajaja)... Vam pactar amb el dimoni, tot per sobreviure... Maleïda ingenieria genètica... Ara no s'atrevim a ixir a la superfície per sentir-nos indefens, apessar de ser els millors preparats per a la radiació. L'imperium, ens vols morts... i als SR (Sense Regne), els agrada la nostra carn... Soles els corbs rojos ens deixen viure tranquils, i per això són els nostres aliats. Ara vigile a 5 d'ells per la ciutat cementeri nort. Ens denominen Polps, per la semblança amb un prehistòric animal aqüatic. Vivim a les càmares que els Corbs Rojos, van utilitzar durant els primers anys postGran Guerra, per sobreviure fins que la radiació és disolgues un poc, i la pols s'assentara, permitint que el sol entrés de nou al planeta, i retornés la primavera, al hivern nuclear... Una primavera que maï em vist... Ja que vam passar directament al estiu... i del estiu tornem al hivern. La vigilància és agotadora... Utilitzem canals potenciadors de vibració per biotecnologia, aquests canals els fabriquem amb cianobacteris resistents que formen cadenes a traves del sòl, jo inserte els meus tentacles a la paret de la caverna, en els diferents forats formadors de colonies (de cianobacteris)... sembla molt rudimentari, però és pot discernir qualsevol tipus de vibració amb una elevada presició, no és tant avançat com la tecnologia del Imperium, però es efectiu, l'unica pega és que em de guiar per pssicotelepatia les colònies mentres és formen i el procés pot durar dies. Però després, fins hi tot un cadellet com jo de 50 anyets pot manejar-les. Un pardal més, el mateix Grimn d'abans... Un moment, no tinc clar que siga un Grimn... Perque és mou tan poc arbitariament? Està massa aprop dels jovens Corbs... Les pates es separen??... Merda! Són quatre repulsius SR!!!
[...]

Alerta!! Una corrent em recorre l'espina dorsal fins al crani, i davant meu apareix l'imatge d'un Polp a medida real. En realitat l'imatge és trobava al meu cerbell, però era tan real com si el tingues davant... Sembla alarmat...
[...]