Curiós, vaig crear aquest blog amb l'intensió d'escriuré: Graciosa i humiliant metàfora de la meua vida... Es fotut perque durant un temps vaig deixar de escriure, pensant que "l'inspiració" (recalque lo ridicul de la paraula), m'havia abandonat, imbècil il·lús incapaç de vorer que maï l'he tinguda. M'estic donant conte a la vegada que escric aquestes linees, que m'agrada escriure a aquest blog, dons es troba tan desprovist de visites que en realitat és més un diari que un blog (sense intenció de ofendre a un b/vell amic que probablement siga lúnic que llegirá aquestes paraules, i a tres company que han entrat més per insistència d'un fracaçat que es negava a obrir els ulls que per voluntat propia).

En fí després de tant de temps és agradable saber que almenys un grup de píxels, un raconet de internet, representen el espectre de la meua vida (no tot el món pot dir-ho! però supose que no tot el mon passaría desapercebut si demà desaparegués).