lunes, 1 de diciembre de 2008

Àfrica

Amaneix. Ix de la llar, de casa, per explorar, per treballar, per descubrir el que em depara l'aposta d'un nou dia al mon. Caminant per terres desconegudes dislumbre una visió. Un fort sentiment en recorre l'espina dorsal, ascendit pel pit... Aventura... Desconegut. Que és eixa sombra negra? Perque és diferent a mi? les seves corbes m'atrauen i pertorben. El seu cos, ric, verge, inexplorat em crida. Intente negar-me amb la moralitat de la desconfiança cap a lo desconegut, però justament aquesta fa que m'atraga més, volent inculcar-li les meves costums, pel seu be, per protegir-la, per educar-la. Curiós engany de la meva ment que tan sols vol beneficiar-se d'ella. No ho dubte... vaig cap a ella... és pel seu be... I li dien Àfrica.

Ja és migdia. Un gemit desvia els meus ulls de les meves activitats i els pare en la font... els pare en ella, però... està demacrada. El meu abús ha creat guerres que surquen els diferents sistemes del seu cos. És troba infestada de enfermetats. L'ambient que he alterat l'atrapa. Però a pesar d'això no em veu amb odi, sino amb esperança. Jo llence un tros de pà per acallar la consiencia... I li diuen Àfrica.

Ja és de nit. Un torment empent el meu cos... Gire la vista però és massa tart... Un tumul sense forma ha substituït el bonic cos del matí... les guerres i enfermetats s'escampen en totes direccions alcançant els meus peus... La carronya que s'alimenta del tumul, em mira amb un somriure ferotge, saborejant el inminent i deliciós sopar, que el meu cos els oferirà... Ja és massa tart... El dia et torna el que hajes fet, et torna lo bó, i també lo dolent. Les llàgrimes recorren les meves galtes, en els últims instants, però ja m'he oblidat d'Ella de nou... Ja m'he oblidat del tumul que he creat, m'he oblidat de la conseqüència dels meus actes, m'he oblidat del que he fet, i tan sols l'ira espenta els meus últims pensaments, culpant-la a ella, que comença a regenerar-se de nou fruït de la meua caiguda... Comença a mirar-me desde dalt... I ara és ella, qui em tira un troç de pà, i mira a un altre costat... I li diran Àfrica

1 comentario:

Anónimo dijo...

eiiiiiiiiiiii

molt bon text tio, deveres k si.

inspirador i reflexiu...

no se si dir-te k m'entristix o k em fa por...això si, el pitjor de tot és k és cert.

un abraç tiuuuuuuuuuuu!

;)