Despertar capitol 1

Amaneix... El vent gelat del matí acaricia el meu torax descubert, tan sols una capa cura els meus muscles. Olore... plantes, animals, natura. Els ulls qüasi és veuen anegats d'un riu aqüós al presenciar el paradís que els envolta. Un mant ateronjat inunda la terra al meu alrededor, i el sól, escupidor d'aquest, fa la seva aparició, saludant i beneïnt un dia més la meva terra, amb un color roig sang que augura l'inminent vesament, més que just, d'uns bàrbars de rostres oscurs i dents afilats que, traïdorament, atacare'n la nostra aldea en ausencia dels seus defensors. Toca correr... Els em d'alcançar.

[...]

El suor comença a germinar a la meva pell, semilles irrigades pel sól del migdia, que el calor del meu cos fa brotar. Dos dents surten de les meues mans, els meus braços hiperextensos les sostenen... dents blanques que naixen de la cara interna de les meves mans, i es curven fins arribar als meus colces... Dents amb fam, amb ganes de mossegar, amb ganes de ser pintades de roig... Dents l'arrel de les quals les empome fermament, amb una força, alimentada per la necessitat i l'urgència... Han de acabar ràpit el seu comés... L'aldea seguix desprotegida, i no sól haver maï un sól buitre rondant a les indefences cries.

Una nova marca en terra crida la meva atenció. M'ature per explorar de més aprop el que el pés d'un imprudent malnaixcut ha escrit al sòl. Patos i Fenix s'aturen a una distànci prudencial darrere meu, no volen mermar la meva concentració. Oloré aproximant el cap... Bruticia... Suor... Por... Estem aprop! Toca correr... Els em d'alcançar.

[...]

Ja es vislumbre, a tan sols 100 metres, asustats. Tenen por de la deesa justiciera que a sota els nostres peus, ens empeny donant-nos una velocitats i agileça mortals. Els barbars solten la seva càrrega, en un futil intent de defença, tant inutil i patètic com el fet d'intentar fugir... Visualitze el meu objectiu, una tortuosa serp blavosa al coll de la rata que tinc davant... La vena yugular... Una mort massa ràpida i misericordiosa per aquest pestilent bàrbar... la meua dent té fam... Ja nota l'inminent mossegada!! Senc un só al horitzó mentre salte sobre el meu rival i tot és paralitza al meu voltat... PIT PIT... PIT PIT... PIT PIT... o s c u r i t a t

[...]

Allargue el meu braç per aturar l'alarma, note com el suor humedix els llançols al meu voltant, quin fastic! Apenes recorde el que he somiat... Patos, barbars, correr... Se'm escapa de la memoria a mesura que passen els segons... No importa, he de anar a dutxar-me, entre a treballar en una hora.