Desde jovens obrim els ulls, i ens deixem maravellar pel luxós tren en el que ens deixem arrastrar, amb una destinació més que coneguda... Ens crida la atenció lo maravelloses que són les cortines, a joc amb el esplèndit i pulit parquet que acarícia la sola de les nostres elegants sabates. Les taules, amb deliciós menjar per saciar-nos, increibles jocs per entretindrens, i agradables companyies amb les que gaudir del llarg viatge... Nombrosos entreteniments i activitats ens mantenen distrets, fent que el viatge sigui curt i agradable. Ens quedem sorpresos quan aprenem com vivien els nostres avantpassats, que incomoda vida! Ells feïen el viatge a peu, o entre bruts i malolents caballs... "Que infeliços eren!" "que poc vivien!" "com em evolucionat!"

Tic - tac, tic - tac, tic - tac... Per molt bonic, ben alimentat, i somrient que estiga un animal en cautivitat, la lluentor dels seus ulls no pot mentir...

La gran habilitat del mentirós, és la poder mentir-se a si mateix