Dia i nit

Sól i lluna... sól i lluna al meu mon... El sól em crema, em dona calor, m'impulsa, m'estresa, m'irradia, surgix de dintre de mi, fins despendre'm la pell, deixant-me en carn viva... La lluna m'envolta, em protegix de la foscor, em fa abançar entre l'oscuritat, i m'alegra el dia. Teronja al inici, qüasi color sang, gegant i blanca a mitja nit, i tenue però brillant al final, sempre està ahí, sempre junt a mi... Tansols vullc la lluna, ella em fá seguir, però sense lluna no hi hauria sól i sense sól no hi hauria lluna...

Quants eclipses he vist en tan curta vida...